El dilluns, va ser l’últim dia de l’activitat de territori. Aquest dia van fer l’exposició:
·La Mónica Gutiérrez i l’Eva Gómez, sobre els plats tradicionals catalans.
·L’Albert Guix i el Cristian Cubillo, sobre el modernisme.
·La Marta Juny i la Mónica de Haro, sobre els dialectes.
·El David Cortés i l’Irene Recio, sobre Donosti.
Reflexió:
Ja que ha estat l’últim dia de l’activitat de territori, faré un reflexió de l’activitat en general. Aquesta ha estat una activitat força interessant, ja que a més de seguir practicant parlar en públic, expressar-nos correctament, etc. també ens ha servit per conèixer llocs d’arreu de Catalunya principalment, tot i que també d’Espanya, com per exemple Menorca. A més, crec que de les tres activitats (recitació, debat i territori) ha estat la que millor ha sortit en general.
Com cada dilluns, vam fer quatre exposicions de territori, aquests van ser els següents:
·La Toponímia de la Sara Olmo i l’Elena Ruiz.
·Els castellers de l’Elena Carmona i l’Alba Estragué.
·El Timbaler de Bruc del Javier Garcia i la Natalia Carrique.
·La Seu d’Urgell del Carles Costa i l’Esteve.
Descripció del divendres 18:
Aquest divendres va ser diferent, ja que no tant sols es van fer les recitacions i els debats, sinó que també es va fer tot allò que va quedar penjat, és adir, la gent que no havia pogut exposar el “qui ets tu”, etc.
La classe va començar amb una exposició sobre territori, ja que una de les companyes, la Norma Augusto, no podia assistir a classe el dilluns següent, que era quan li tocava fer l’exposició. Per això, ella juntament amb la seva parella, l’Ariadna Garcia, van fer l’exposició de territori sobre “la Dansa”.
Un cop finalitzada aquesta exposició, vam continuar amb recitacions de companys que no les havien pogut fer en el seu moment, aquests van ser:
·Adrià Miquel: poema d'un llibre de Joan Margarit.
·Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim).
·David Cortés: conte anomenat "La lògica del borratxo".
·Macià Bagur: llegenda menorquina.
Després, altres companys que no van poder assistir a classe el dia que els tocava fer l'explicació de la descripció del "Qui ets tu?", la van fer aquest divendres també.
Aquests van ser:
·Blanca Vivet que descrivia a la Sònia Pérez i la Mireia Toro.
·Adrià Miquel que descrivia al Martí Villegas.
·Cristina Sansalvadó que descrivia a la Sandra Ferré.
Seguidament, vam continuar amb l’últim debat, que tracatava sobre “la religió a les escoles”.
L'equip que estava en contra estava format per: Martí Villegas, Àngel Caloca, Adrià Miquel, Sergio Ramírez i Cristina valera. I l'equip que estava a favor era format per: Rafa Moya, Laura Navarro, Òscar Garcia, Bea González i Pau Nin.
Per últim, vam fer l’avaluació de l’assignatura i la Lluïsa ens va llegir un últim poema.
Reflexió:
Pel que fa a les exposicions de territori, cada vegada surten millor, ja que es van agafant idees de les altres per millorar la teva. Aquesta setmana em va tocar a mi fer l’exposició de territori juntament amb l’Alba Estragué. Penso que ens va sortir força bé, a més, personalment, jo no em vaig ficar tant nerviosa com per exemple en la recitació, em vaig trobar molt més agust.
Per altra banda, el divendres va ser un dia diferent, ja que no es van fer tant sols les recitacions i els debats, sinó que vam fer tot el que havia quedat penjat.
Finalment, faré una reflexió sobre els debats i les recitacions, ja que han estat les últimes.
Pel que fa a l’activitat de les recitacions, penso que ens ha afavorit molt a perdre la vergonya de parlar en públic, o si més no, una mica. A més, els companys, cada dia anaven més ben preparats i a alguns els han sortit unes molt bones recitacions.
Per altra banda, l’activitat dels debats, ha sortit molt bé en general, a més, en alguns grups la gent s’ha hagut de posicionar i defensar temes dels quals no compartien aquell punt de vista.
Vaig escollir la gegenda de SANT JORDI. Aquest, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres llegendàries de la Capadòcia, però la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Text extret del Costumari Català de Joan Amades.
EXPRESSIÓ ORAL
Crec que vaig utilitzar una expressió oral correcte, ja que s’entén el que dic en to moment. Tot i que en algun moment, més cap al final, me començat a entrebancar a causa dels nervis.
MIRADA vaig mirar al públic en tot moment, excepte quan m’entrebancava, o se m’oblidava el text, que havia de baixar la mirada als fulls.
VEU El volum de veu era adequat, se m’escoltava bé, sense problemes. Però al tractar-se d’una llegenda, hauria d’haver fet més canvis d’entonació en alguns punts.
POSTURA Vaig utilitzar una postura correcte, tot i que vaig fer la recitació darrere de la taula, com per sentir-me més segura (ho vaig fer inconscientment).
GESTICULACIÓ Al començament vaig gesticular més que al final, però sem veu una mica forçat el gest, estava una mica rígida. A més, quan em vaig entrebancar, a causa dels nervis, vaig començar a moure les mans i a tocar-me els dits sense sentit.
CONTROL DELS NERVIS
Quan vaig començar la presentació estava molt nerviosa, però amida que vaig anar recitant la llegenda, sem van anar passant una mica, tot i que quan em vaig entrebancar, em vaig tornar a posar molt nerviosa. Ho vaig passar bastant malament.
ALTRES
Em vaig ajustar prou bé al temps, només em van faltar dos o tres segons per arribar al límit dels dos minuts.
El divendres dia onze de desembre, a la classe de COED vam començar, com sempre, amb les recitacions. Aquell dia va tocar des de l'Anna Illa fins el Pere Mussoll i ja van ser les últimes.
El procediment era el de sempre, un recitava i uns altres tres l'avaluaven.
A continuació, vam seguir amb els debat. Aquell dia només en va haver-hi un i tractava sobre el nou calendari escolar.
El grup que anaven a favor estava format per: la Carolina Garcia, l'Eulàlia Palmero, l'Anna Español, la Clara Boix i l'Helena Vall (que no va poder venir perquè estava malalta). El grup que anaven en contra estava format per: la Mireia González, l'Alex Ramos, la Sara López, la Linda Camacho i la Laura Sendín.
Els que estaven a favor defensaven que si s'aplica el nou calendari escolar ens adaptarem a altres països europeus; que els nens aniran més descansats i per tant, el seu rendiment augmentarà i així sortirem de la cua dels països amb un rendiment escolar més baix.
Els que estaven en contra deien que els pares al mes de febrer, que és quan es proposen vacances amb el nou calendari, no podràn fer festa i hauràn de pagar ludoteques, esplais o cangurs perquè es facin càrrec dels fills, cosa que per a moltes famílies potser no serà accessible degut als temps de crisi que estem passant.
Un error que va cometre aquest grup va ser que es referien a la implantació del nou calendari escolar a Espanya, quan només, de moment, es farà a Catalunya.
Reflexió:
Aquest dia no vaig poder assistir a la classe, per això aquest fragment és copiat de la Marta Juny.
