QUI ETS TU?

L’Elena és una noia que viu a Molins de Rei fa tant sols quatre anys, ja que abans vivia a L’Hospitalet de Llobregat. Va néixer l’u d’Octubre de 1991. Tot just acaba de fer 18 anys!

De pell morena i ulls marrons com el cafè, cabells foscos i brillants com els estels, (entre els quals li surt una petita trena de color taronja molt peculiar) és una noia molt alta, possiblement d’aquí li ve la seva gran afició: el bàsquet. Du practicant aquest esport tota la seva vida, ha passat per diversos equips, i actualment està en el Toyota Molins. A part de ser jugadora, també és entrenadora d’escola de bàsquet, entrena a nens de cinc anys i de nou anys.

L’Elena desperta una gran simpatia allà on va, ja que en qualsevol moment té un somriure a la cara. No li agrada gens ser el centre d’atenció, sinó tot el contrari, prefereix passar desapercebuda. Cal remarcar la gran quantitat de gestos que necessita fer amb les mans a l’hora d’expressar-se, no pot parlar sense moure-les. Tampoc oblidar que sempre du els texans amb les seves bambes converse. Li encanten!

En el seu temps lliure, li agrada sobretot sortir amb les seves amigues i passar bones estones juntes. També sol estar al messenger, al facebook... parlant. I com ja he dit abans, una de les seves aficions és el bàsquet, per tant, també el veu per la televisió, sobretot el barça.

Finalment, dir que espero poder arribar a fer més endavant una descripció de l’Elena molt més àmplia.

30 d’Octubre

Descripció

El primer que vam fer va ser entregar el treball de “Com parlar bé en públic”. Després el David Cortés va llegir un poema a tota la classe.

Com no va quedar gaire clar la diferència entre rondalla i conte que vam treballar en altres sessions, la Lluïsa la va buscar i ens va dir que la rondalla es transmès per transmissió oral i que els contes són més llargs. Però totes dues serveixen per entretenir i divertir als nens.

Seguidament, vam estar tractant una notícia molt graciosa que ens va portar la Lluïsa de l’Albert Om “Coses meves”. La qual fa referència a les llegendes urbanes, en aquest cas és refereix a Ferran Adrià.

Finalment, ens va repartir un dossier “Lingüística. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos y ejercicios” aquest dossier el vam començar a llegir a clase, però no va donar temps de ficar-lo en comú. Bàsicament ens explica les diferents maneres de definir el llenguatge. I ja, abans de marxar, ens va repartir un llibre fotocopiat “La lectura i la vida”, que ens explica com poder incitar els nens i els adolescents a la lectura.

Reflexió

Com a reflexió, faré una petita valoració del treball del llibre. Penso, que tot i ser un llibre força feixuc alhora de llegir-lo, ens servirà molt per fer exposicions actualment davant de la classe, i més endavant per fer-les davant dels nens. Ja que impartir classe als nens, no deixa de ser una exposició. Dóna trucs que moltes vegades semblen obvis, però que mai et pares a pensar-los. En resum, penso que és un llibre molt útil, i que si agafem tots aquests consells que ens han anat citant i els anem posant en pràctica, acabarem fent unes molt bones exposicions i acabarem sent uns bons oradors.

ANÀLISI D'ANUNCI

Es veu un home en un bar, el cambrer li pregunta si vol un Donut i l’home contesta que sí. Llavors li comencen a sortir les coses rodones, es troba un bitllet de 10€, una dona li llença un petó, surt al carrer i deixa de ploure de cop… A l’endemà, torna al bar a esmorzar, però no agafa un Donut, llavors tot li comença a sortir malament, es taca amb el cafè, surt al carrer i es posa a ploure de cop...

Els escenaris principals, són: el bar, que és on es menja o no el Donut, i el carrer, que és on succeeixen la majoria d’accions. Es fa un primer pla de la mossegada que li dóna al Donut per tal de que quedi clar que se’l menja. Utilitza una música divertida, que fa pensar a l’espectador que no pot passar res dolent.

Quan surt al carrer, i es veu que deixa de ploure, no enfoquen directament al sol, sinó que es veu com de cop s’aclareja la imatge. També es senten ocells de fons per remarcar que fa un bon dia.

En canvi, el dia que no agafa el Donut, surt una música típica d’”error”, la qual fa pensar que passaran coses desagradables. Aquí també juga amb la llum, per fer veure que plou, s’enfosqueix la imatge.

Podem observar com, en cada acció que li passa a l’home, fa un enfocament de primer pla curt, per tal de que es vegi concretament i accentuar cada acció.

En aquest anunci només apareix un personatge principal. Aquest és un home d’uns 35 anys, el qual degut a la seva vestimenta (tratge i corbata) podem intuir que és un empresari, que treballa en alguna oficina.

“Te apetece un dia redondo?” L’eslògan d’aquest anunci és molt clar. Es refereix, tal com explica l’anunci, que per tenir un bon dia has de menjar-te un Donut, si no el menges, tindràs un mal dia. Per tal d’assegurar que la gent veu l’eslògan, surt en 2 moments, una després d’acabar el dia en que ha menjat el Donut, i l’altre al final de l’anunci. Utilitza un color viu de fons, groc. També surt l’eslògan escrit rodejant a un Donut al mig de la pantalla. A més, és l’únic moment en que hi ha llenguatge oral en l’anunci.

Aquest va ser un anunci molt vist i comentat fa uns quants anys. Trobo que és un anunci divertit i entretingut per la forma d’explicar el que passa si un dia menges o no un Donut. És un anunci molt clar. A més, els exemples de les situacions, són molt exagerades.

Un altre punt interessant, és el fet de poder explicar-ho tot a través del llenguatge gestual. Tot queda molt clar sense haver d’utilitzar el llenguatge verbal.

ANUNCI

Hipertext

Hi ha agut moltes definicions respecte aquest concepte. Algunes d’elles són:
1. Un model teòric: una proposta d'organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials.

2. Una abstracció: defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l'abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.

3. Una classe de programes informàtics: els que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives.

4. Els documents digitals resultants.

La literatura hipertextual, funciona en base a una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconnexió de fragments, en principi, textuals.

Reflexió:

Penso que és una eina molt profitosa, ja que a partir d’una web per exemple, pots trobar altres webs que estiguin relacionades amb el tema que estàs buscant i tens més informació de manera més ràpida.

Internet canvia la forma de llegir... i de pensar?

Internet és per molts el major canal d’informació. Els experts pensen per una part, que pot disminuir la capacitat de llegir i pensar en profunditat. Molts experts asseguren que ja no pensen com abans, sobretot quan llegeixen. Es desconcentren més i s’inquieten més fàcilment.

Per altra banda, altres experts diuen que la tecnologia es combinarà en un futur amb el cervell per augmentar la capacitat intel·lectual. Internet ens serveix per no dedicar un gran esforç mental a aquelles feines que poden fer les màquines.

Es va fer un estudi sobre el comportament dels usuaris de 2pàgines web. I els investigadors van veure que només donaven un cop d’ull a les informacions, no s’aturaven a llegir. El problema d’això, és que al no fer una lectura profunda, tampoc es fa un pensament profund. Aquest fet de només donar un cop d’ull a la lectura, beneficia a algunes empreses.

Alguns científics diuen que si ajuntem la part tecnològica amb la part biològica, augmentarà la nostra intel·ligència. Altres pensen tot el contrari, diuen que l’usuari es tornarà cada cop més “vago”.

Reflexió

Penso que Internet és una eina molt útil, sempre i quant s’utilitzi correctament. És cert que hi ha molta informació, però moltes vegades aquestes es contradiuen i s’ha de saber escollir quina és la bona. No estaria molt d’acord amb els experts que pensen que Internet pot disminuir la capacitat de llegir i pensar profundament, ja que moltes vegades, des de l’escola es treballa molt fer reflexions i opinions sobre textos, llibres o documents que llegeixes, ja sigui de d’Internet com d’un llibre de text. Per tant hem posicionaria més amb els altres experts, ja que amb Internet no perds tant de temps buscant informació com si ho fas mitjançant enciclopèdies.