La classe de seminari del Divendres, la vam començar com totes, amb la lectura. Aquesta setmana, hem tocava a mi llegir. Vaig escollir el llibre de “Memorias de una Geisha”, ja que és un dels llibre que més m’han agradat. Vaig llegir una mica ràpid, però es que em costa força llegir lenta.
Seguidament vam continuar amb l’actualitat educativa, que aquesta setmana ens va tocar a l’Àngel i a mi. Vam escollir la notícia sobre un nen diabètic, la qual explicava la discriminació d’una escola cap a un nen amb aquesta infermetat. L’escola no el deixava dur a la motxilla el glucòmetre per controlar la quantitat de sucre que tenia, no el deixaven anar a les excursions i inclús el van “convidar” a matricular-se a una altra escola. La vam escollir perquè ens va sobtar força. Vam trobar que era una notícia molt impactant, la qual calia tractar a l’aula. La majoria de gent coincidia en que sí que és una responsabilitat haver de punxar a un nen, però que es podien buscar solucions, com per exemple, tenir un especialista a l’escola per poder-lo punxar. Tot i que en el cas del nen de la notícia, era independent, és punxava ell sol, només calia que una mestra el controlés.
Un cop acabat tot el que fem els divendres, l’Annabel, ens va posar un power-point d’unes imatges que es podien veure de diferents formes, és a dir, depenent com miressis la imatge, veies una cosa o una altra. Aquest power, ha estat una introducció per reflexionar i saber que no tot és blanc o negre, sinó que les coses es poden mirar des de diferents punts de vista, i que tots els punts de vista, tot i ser diferents poden estar bé.
Seguidament vam continuar amb l’actualitat educativa, que aquesta setmana ens va tocar a l’Àngel i a mi. Vam escollir la notícia sobre un nen diabètic, la qual explicava la discriminació d’una escola cap a un nen amb aquesta infermetat. L’escola no el deixava dur a la motxilla el glucòmetre per controlar la quantitat de sucre que tenia, no el deixaven anar a les excursions i inclús el van “convidar” a matricular-se a una altra escola. La vam escollir perquè ens va sobtar força. Vam trobar que era una notícia molt impactant, la qual calia tractar a l’aula. La majoria de gent coincidia en que sí que és una responsabilitat haver de punxar a un nen, però que es podien buscar solucions, com per exemple, tenir un especialista a l’escola per poder-lo punxar. Tot i que en el cas del nen de la notícia, era independent, és punxava ell sol, només calia que una mestra el controlés.
Un cop acabat tot el que fem els divendres, l’Annabel, ens va posar un power-point d’unes imatges que es podien veure de diferents formes, és a dir, depenent com miressis la imatge, veies una cosa o una altra. Aquest power, ha estat una introducció per reflexionar i saber que no tot és blanc o negre, sinó que les coses es poden mirar des de diferents punts de vista, i que tots els punts de vista, tot i ser diferents poden estar bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario