El dilluns 16 de novembre vam veure una conferència de l’Anna Pérez. Aquesta tractava dels blocs a l’escola.
El primer terme que comenta són els neologismes com: blocaire, catosfera, post... Fa esment d’aquestes paraules perquè per a alguns mestres són desconegudes, tot i que han de començar a ser utilitzades per tothom, tant mestres com alumnes.
Continua explicant que a la web 2.0, qualsevol persona pot crear continguts. Moltes persones reben informació i una part força gran interactua amb aquesta informació (intel·ligència col·lectiva). Alguns d’aquests programes són: google maps, gmail, blogger, etc. Amb la web 2.0, és molt senzill crear i compartir informació.
En canvi, amb la web 1.0, les persones reben la informació d’Internet, però d’aquestes, molt poques creaven informació després.
Pel que fa en l’àmbit educatiu, l’Internet, actualment és audiovisual i multimèdia, no només de text com antigament.
La base on majoritàriament aquests continguts queden recollits són als blocs, que també han evolucionat. Antigament els “posts” apareixien amb el text i com a molt acompanyats d’una fotografia. Ara, els “posts” són acompanyats de vídeos, fotos, àudio, etc.
Va explicar la seva experiència personal com a blocaire, i ens va comentar que es va fer un bloc per ordenar els recursos, les seves idees. Ella escrivia, i llavors es va adonar que la gent li responia i ella seguidament, els comentava els blocs d’aquestes persones. A partir d’aquí, va començar a utilitzar el bloc per a reflexionar o fer preguntes a l’aire i que la gent contestés el que opinava.
L’escola moltes vegades prohibeix per exemple, l’ús de mòbils, en comptes d’ensenyar a utilitzar-los correctament i a fer un ús responsable d’aquests.
Hem de donar un sentit didàctic i social a programes com el Youtube, metroflogs, messengers, etc. Hem d’educar als nens amb responsabilitat davant d’aquests programes, de manera que així els sabran utilitzar correctament.
Com a mestres o futurs mestres, ens recomana plantejar-nos diferents preguntes a l’hora de manar un treball per tal de que els nens no copiïn la informació que troben a Internet i l’enganxin als treballs, com per exemple: fer-lis preguntes que hagin de pensar per respondre, és a dir, que s’hagin de llegir la informació, per després poder contestar les preguntes. Ens hem de plantejar quin tipus d’activitat fer perquè treballin amb aquella informació.
A l’escola treballem amb alumnes del S.XXI, que viuen de ple en un Internet multimèdia, on les possibilitats de comunicar i crear, són molt grans.
Segurament per aquest motiu moltes escoles comencen a fer un ús educatiu dels blocs, per la seva capacitat d’afavorir les competències lingüístiques i digitals, però de ben segur per les possibilitats que els textos siguin significatius, que tinguin una funció i un sentit: escrivim per ser llegits, parlem per ser escoltats, i a més, ens poden respondre i ampliar o opinar sobre el que diem als blocs. Aquests fan l’escriptura en xarxa, ja que els poden llegir o escriure professors, companys, familiars... per tant, és un aprenentatge compartit.
Més tard ens va comentar una web d’una escola, i ens va explicar que els blocs servien perquè els companys d’altres cicles poguessin visitar i veure les coses que penjaven altres companys, com per exemple, murals, entrevistes...
Per últim ens va comentar que per als nens hi havia un tipus de viquipèdia que s’anomena viqui, ja que per a ells la viquipèdia utilitza un llenguatge a vegades complicat. En canvi la viqui, utilitza un llenguatge més adreçat a nens.
Valoració personal
Va ser una entrevista molt profitosa, ja que actualment, estem fent un treball sobre la web 2.0, i vam poder agafar apunts interessants per aprofundir amb aquest treball.
El que més em va sorprendre, va ser quan va dir que havíem d’ensenyar als nens a utilitzar els programes cm el youtube o també a utilitzar el mòbil. Aquests dos elements, són coses que sempre han estat totalment prohibides a la majoria de les escoles per no dir a totes. Però penso, que té molta raó, que aquests aparells o programes poden donar molta informació i molt útil als nens, sempre i quant facin un bon ús d’aquests. Per això des de les escoles, hem de proporcionar aquesta informació, perquè tots els nens aprenguin a utilitzar correctament aquestes eines tant útils i indispensables en la nostra societat.
Una altra part que vaig trobar molt interessant i que ens pot ser molt útil en un futur quan siguem mestres, és la part del “copia i pega”, ja que és un tema que preocupa molt actualment. En aquest tema no tenen tota la culpa els alumnes, ja que si les preguntes dels treballs fossin més elaborades, ells no podrien “copiar i pegar” la informació, és a dir, se’ls hi hauria de donar preguntes que els facin pensar, raonar, de manera que per respondre a les haurien hagut de llegir-se la informació i entendre-la.
Per últim, dir que els blocs, tenen una gran importància en l’educació, i cada vegada més.
En general va ser una bona conferència, però trobo que encara hagués estat millor si l’haguéssim pogut veure en persona, no per un vídeo de l’any passat.
